Murcia
Un poco de historia
Una mica d'historia
La presencia humana en el territorio hoy conocido como Región de Murcia data, al menos, de hace 1.500.000 años. La confluencia entre la tierra y el hombre en la Región de Murcia ha sido una constante desde la más remota prehistoria. Los primeros testimonios de la presencia humana corren parejos a las culturas del Neanderthal, Cromagnon y, sobre todo, al neolítico. Los vestigios encontrados de la edad del hierro nos empiezan a hablar de cierto grado de evolución que se convierte en desarrollo agrícola y pecuario durante el periodo ibérico y, más tarde, en intensa actividad comercial con la presencia de pobladores fenicios, griegos y cartagineses en pugna con los moradores autóctonos. La conquista por parte de Escipión, en el 209 a.C., de la ciudad de Carthago Nova, supuso la explotación definitiva de lo que ya era un importante centro económico y político del Mediterráneo.
La presència humana en el territori avui conegut com Regió de Múrcia data, almenys, de fa 1.500.000 anys. La confluència entre la terra i l'home en la Regió de Múrcia ha estat una constant des de la més remota prehistòria. Els primers testimoniatges de la presència humana corren parejos a les cultures del Neanderthal, Cromagnon i, sobretot, al neolítico. Els vestigis trobats de l'edat del ferro ens comencen a parlar de cert grau d'evolució que es converteix en desenvolupament agrícola i pecuari durant el període ibèric i, més tard, en intensa activitat comercial amb la presència de pobladores fenicios, grecs i cartagineses en pugna amb els moradores autòctons. La conquesta per part d'Escipión, en el 209 a.C., de la ciutat de Carthago Nova, va suposar l'explotació definitiva del que ja era un important centre econòmic i polític del Mediterrani.
Con la conquista del territorio por Roma, se abrió una etapa de apogeo económico de la zona litoral que duraría más de 600 años. En ese momento, se empezaron a potenciar las comunicaciones de la zona, la explotación de las minas y se sentaron las bases del aprovechamiento agrícola. Ya entonces eran muy apreciados los productos procedentes de la huerta regada por el río Táder (actual río Segura), así como la pesca del litoral. Después de una larga etapa de inestabilidad política, fruto de la desmembración del Imperio Romano, el dominio árabe comienza en el año 713 cuando Abdelaziz vence al ejército hispano-visigodo de Teodomiro en Cartagena. El año 825 supone otro momento histórico determinante, momento en el que es fundada la ciudad de Murcia por Abderramán II. El auge económico de la zona es patente a partir de esa fecha, ya que los árabes son los responsables del aprovechamiento del curso del río Segura, creando todo un complejo sistema de regadío, compuesto de acequias, azudes y norias, antecedentes del actual sistema de riego que sirvió para sacar un provechoso resultado a todo el fértil valle de huertas que circunda la ciudad de Murcia. La prosperidad económica de los árabes, sin embargo se vió alterada por las tensiones internas, por la presión fronteriza y por los desórdenes políticos internos. La creación de los reinos de Taifas es el último testimonio de un territorio que pronto caería -1243- bajo el vasallaje de Castilla y que terminaría integrándose definitivamente a la Corona con la firma de la Paz de Granada en 1492. A partir de este periodo, la paz llega a los territorios murcianos, experimentando un crecimiento sistemático en lo económico y en lo demográfico.
Amb la conquesta del territori per Roma, es va obrir una etapa d'apogeo econòmic de la zona litoral que duraria més de 600 anys. En aquest moment, es van començar a potenciar les comunicacions de la zona, l'explotació de les mines i es van asseure les bases de l'aprofitament agrícola. Ja llavors eren molt apreciats els productes procedents de l'horta regada pel riu Táder (actual riu Segura), així com la pesca del litoral. Després d'una llarga etapa d'inestabilitat política, fruit de la desmembración de l'Imperi Romà, el domini àrab comença en l'any 713 quan Abdelaziz venç a l'exèrcit hispà-visigodo de Teodomiro a Cartagena. L'any 825 suposa un altre moment històric determinant, moment en el qual és fundada la ciutat de Múrcia per Abderramán II. L'auge econòmic de la zona és palesa a partir d'aquesta data, ja que els àrabs són els responsables de l'aprofitament del curs del riu Segura, creant tot un complex sistema de regadío, compost de sèquies, azudes i norias, antecedents de l'actual sistema de reg que va servir per a treure un provechoso resultat a tot el fértil vall d'hortes que circunda la ciutat de Múrcia. La prosperitat econòmica dels àrabs, no obstant això es vió alterada per les tensions internes, per la pressió fronteriza i pels desordres polítics interns. La creació dels regnes de Taifas és l'últim testimoniatge d'un territori que aviat cauria -1243- sota el vasallaje de Castella i que acabaria integrant-se definitivament a la Corona amb la signatura de la Pau de Granada en 1492. A partir d'aquest període, la pau arriba als territoris murcians, experimentant un creixement sistemàtic en l'econòmic i en el demogràfic.
Se proyectan grandes obras, nacen incipientes gremios y florecen las ciudades al amparo del siglo XVI. Tras un periodo de inestabilidad, con un siglo XVII donde se suceden las epidemias, plagas y grandes sequías, se percibe un lento proceso de recuperación gracias al aumento de la superficie de cultivo agrícola y al aperturismo comercial.
Es projecten grans obres, neixen incipientes gremis i floreixen les ciutats a l'empara del segle XVI. Després d'un període d'inestabilitat, amb un segle XVII on se succeeixen les epidèmies, plagues i grans sequeres, es percep un lent procés de recuperació gràcies a l'augment de la superfície de cultiu agrícola i a l'aperturismo comercial.
Con el siglo XVIII se inicia una nueva etapa de crecimiento donde el esplendor urbano -paralelo al desarrollo artístico del célebre Barroco murciano- se complementa con la terminación de las obras de la Catedral de Murcia y la construcción del Arsenal de Cartagena, signos evidentes del desarrollo civil y militar. Los caprichos cíclicos de la historia quieren que el siglo XIX depare a la región un nuevo periodo de crisis, motivado por la sucesión de sequías e inundaciones. Y no es hasta bien avanzado el siglo, cuando se produce un nuevo relanzamiento de la economía de la zona de la mano de los procesos de industrialización cuyo motor fundamental era la riqueza de los yacimientos mineros. Pero la esquilmación de los recursos y el poder de una economía basada en su mayor parte en industria de capital extranjero, unido a la inestabilidad propiciada por las revueltas revolucionarias y la inexistencia de un comercio que mirara al exterior, sirven para tejer un panorama precario con el que iniciar el siglo XX.
Amb el segle XVIII s'inicia una nova etapa de creixement on l'esplendor urbana -paral·lela al desenvolupament artístic del cèlebre Barroc murcià- es complementa amb la terminación de les obres de la Catedral de Múrcia i la construcció de l'Arsenal de Cartagena, signes evidents del desenvolupament civil i militar. Els capritxos cíclicos de la història volen que el segle XIX ofereixi a la regió un nou període de crisi, motivat per la successió de sequeres i inundacions. I no és fins a bé avançat el segle, quan es produeix un nou relanzamiento de l'economia de la zona de la mà dels processos d'industrialización el motor fonamental dels quals era la riquesa dels jaciments miners. Però l'esquilmación dels recursos i el poder d'una economia basada en la seva major part en indústria de capital estranger, unit a la inestabilitat propiciada per les revoltes revolucionàries i la inexistencia d'un comerç que mirés a l'exterior, serveixen per a teixir un panorama precari amb el qual iniciar el segle XX.
Hemos de esperar hasta el final de la década de los años 20 para encontrar una región que toma definitivamente el carro del desarrollo -con el paréntesis inevitable de la Guerra Civil- alumbrando una industria de transformación agraria que potenció sectores como el de la conserva y que sirvió para modernizar todas sus estructuras agrícolas. Sobre esas bases, la región afrontó su expansión, asumiendo de lleno los cambios sociales y económicos necesarios con los que culminar un siglo XX lleno de firmes retos para afrontar el futuro.
Hem d'esperar fins al final de la dècada dels anys 20 per a trobar una regió que pren definitivament el carro del desenvolupament -amb el parèntesi inevitable de la Guerra Civil- enllumenant una indústria de transformació agrària que va potenciar sectors com el de la conserva i que va servir per a modernitzar totes les seves estructures agrícoles. Sobre aquestes bases, la regió va afrontar la seva expansió, assumint de ple els canvis socials i econòmics necessaris amb els quals culminar un segle XX ple de ferms reptes per a afrontar el futur.