Breves notas historia de Olot y su comarca
Breves notas de Historia de Olot y su comarca.
Breus notes de la història d’Olot
Históricamente, la división territorial de Cataluña se ha definido a través de la comarca, territorio de influencia directa de la principal ciudad que lo vertebra. En el caso de Olot, su comarca es la Garrotxa, tierra accidentada, quebrada, orográficamente irregular, punto de encuentro entre las sierras del Prepirineo y del Sistema Litoral Catalán y zona de una actividad volcánica relativamente reciente (la más joven y mejor conservada de la península Ibérica).
Històricament, la divisió territorial de Catalunya s’ha definit a través de les comarques, territoris d’influència directa de la principal ciutat que les vertebra. En el cas d’Olot, la seva comarca és la Garrotxa, terra accidentada, trencada, orogràficament irregular, punt de trobada entre les serres del Pre-pirineu i del Sistema Litoral Català i zona d’activitat volcànica relativament recent (la més jove i millor conservada de la península Ibèrica).
Olot y su comarca mantienen importantes huellas de una presencia humana desde el Paleolítico Medio, con épocas de más y menos actividad y yacimientos en el valle del río Llierca, donde las formaciones calcáreas han formado cuevas que favorecen la habitación humana.
Olot i la seva comarca mantenen importants senyals d’una presència humana des del Paleolític Mitjà, amb èpoques de major i menor activitat i jaciments a la vall del riu Llierca, on les formacions calcàries han creat coves que afavoreixen l’habitabilitat humana.
La ciudad, a pesar de ello, no nace hasta el siglo IX (momento en que se tiene constancia escrita de su fundación), dentro de la política de repoblación de los condes francos, que dominaban la región y que se consolida en la Catalunya Vella, territorio de muy baja intensidad de la islamización. Su localización está vinculada a un cruce de antiguos caminos (utilizados desde tiempos de la romanización) entre Ripoll, Santa Pau y Besalú, poblaciones de un relieve medieval muy superior a Olot. Sabemos que en el siglo XIII la población aumenta de forma significativa y se construyen las primeras murallas.
Amb tot, la ciutat, no neix fins al segle IX (moment en què es té constància escrita de la seva fundació), dins de la política de repoblació dels comptes francs que dominaven la regió, i es consolida a la Catalunya Vella, territori de molt baixa intensitat de la islamització. La seva localització està vinculada a una cruïlla d’antics camins (utilitzats des de temps de la romanització) entre Ripoll, Santa Pau i Besalú, poblacions d’un relleu medieval molt superior a Olot. Sabem que en el segle XIII la població ha augmentat de forma significativa i es construeixen les primeres muralles.
En los años 1427 y 1428 sendos terremotos destruyen prácticamente la villa, que se reconstruye, poco después, en unos terrenos próximos, pero bajo jurisdicción real, abandonando las limitaciones de la jurisdicción religiosa.
Durant els anys 1427 i 1428 sengles terratrèmols destrueixen pràcticament la vila, que es reconstrueix, poc després, en uns terrenys pròxims, però sota jurisdicció reial, abandonant les limitacions de la jurisdicció religiosa.
La etapa de los siglos XVI, XVII y XVIII representa la confirmación del liderazgo de Olot sobre un territorio cada vez más extenso, de manera que cuando se llega al siglo XIX, Olot es un importante centro industrial, con fuerte presencia sindical y reivindicativa que convierte la ciudad en una punta de lanza del movimiento obrero catalán. De todas formas, la comarca se verá afectada por las tres guerras carlistas que se viven en Cataluña (en especial la tercera, de 1872 a 1876) que provocan la decadencia de una actividad económica floreciente basada en la industria textil, el curtido y la industria mecánica, y también de la vida social, instalándose en ella uno de los epicentros de la sociedad más religiosa y conservadora del periodo de la Restauración borbónica.
L’etapa dels segles XVI, XVII i XVIII representa la confirmació del lideratge d’Olot sobre un territori cada vegada més extens, de manera que quan s’arriba al segle XIX, ha esdevingut un important centre industrial, amb forta presència sindical i reivindicativa, que la converteix en una punta de llança del moviment obrer català. De totes formes, la comarca es veurà afectada per les tres guerres carlistes viscudes a Catalunya (en especial la tercera, de 1872 a 1876), que provoquen la decadència d’una activitat econòmica florida, basada en la indústria tèxtil, l’adobat i la indústria mecànica, i també de la vida social, instal·lant-se en ella un dels epicentres de la societat més religiosa i conservadora del període de la Restauració borbònica.
Durante este siglo, además, se consolida l’Escola d’Art d’Olot, continuación de l’Escola de Belles Arts, creada para formar artistas, dibujantes y diseñadores para las estampaciones de tejidos (las indianas) que se producían en la ciudad. Fruto de esta tradición y vinculado a corrientes románticas europeas surge un movimiento artístico (conocido como l’Escola d’Olot) encabezado por los pintores Josep Berga y los hermanos Vayreda, impulsores a su vez de otra de las actividades propias de la ciudad: las fábricas de imaginería (santos) de la que aún quedan algunos talleres en activo y un Museo in situ.
Durant aquest segle XIX es consolida l’Escola d’Art d’Olot, continuació de l’Escola de Belles Arts, creada per a formar artistes, dibuixants i disenyadors per a les estampacions de teixits (les indianes) que es produïen a la ciutat. Fruit d’aquesta tradició i vinculat a corrents romàntiques europees sorgeix un moviment artístic (conegut com l’Escola d’Olot) encapçalat pels pintors Josep Berga i els germans Vayreda, impulsores a la vegada d’una altra de les activitats pròpies de la ciutat: les fàbriques de imaginaria (sants) de la que encara queden alguns tallers en actiu i un Museu in situ.
A lo largo del siglo XX se recuperará el “tono vital” de la actividad económica, no sin dificultades, en especial las relativas a la falta de buenas comunicaciones, auténtico handicap para el crecimiento de la ciudad y su comarca. Olot vivirá un renacimiento espectacular durante la II República Española. Se construyen bibliotecas, escuelas y surgen en la ciudad grupos de creación artística y cultural muy dinámicos. Todo ello se va al traste con el inicio de la Guerra Civil.
Al llarg del segle XX es recuperarà el "to vital" de l'activitat econòmica, no sense dificultats, en especial les relatives a la manca de bones comunicacions, autèntic handicap per al creixement de la ciutat i la comarca. Olot viurà un renaixement espectacular durant la II República Espanyola. Es construeixen biblioteques, escoles i sorgeixen a la ciutat grups de creació artística i cultural molt dinàmics. Tot això se'n va en orris amb l'inici de la Guerra Civil.
Durante los años de la guerra, su situación en la retaguardia la convierte en el destino adecuado para centenares de refugiados aragoneses, asturianos y madrileños. La victoria militar franquista mantendrá a Olot, como al resto de poblaciones españolas, bajo el yugo de la represión. Las pérdidas humanas (por muerte, encarcelamiento o exilio) serán una auténtica sangría social que impedirá el normal desarrollo de la ciudad.
Durant els anys de la guerra, la seva situació a la rereguarda la converteix en el destí adequat per a centenars de refugiats aragonesos, asturians i madrilenys. La victòria militar franquista mantindrà a Olot, com a la resta de poblacions espanyoles, sota el jou de la repressió. Les pèrdues humanes (per mort, empresonament o exili) seran una autèntica sagnia social que impedirà el normal desenvolupament de la ciutat.
La recuperación de las libertades y de la democracia en España, con su traducción en la autonomía para Cataluña, han abierto un nuevo proceso de ilusión para Olot, no exento de contradicciones e interrogantes sobre su futuro inmediato. Las diferentes reconversiones han transformado una comarca que era industrial en otra que se orienta hacia el sector terciario. La llegada de nuevos habitantes está produciendo un proceso de renovación demográfico intenso y el nacimiento de nuevos núcleos urbanísticos.
La recuperació de les llibertats i de la democràcia a Espanya, amb la seva traducció en l'autonomia per a Catalunya, han obert un nou procés d'il·lusió per Olot, no exempt de contradiccions i interrogants sobre el seu futur immediat. Les diferents reconversions han transformat una comarca que era industrial en una altra que s'orienta cap al sector terciari. L'arribada de nous habitants està produint un procés de renovació demogràfic intens i el naixement de nous nuclis urbanístics.
Con todo, la mejora más reciente de la red de comunicaciones parece despejar alguno de los problemas más urgentes que tenía la comarca.
Amb tot, la millora més recent de la xarxa de comunicacions sembla aclarir algun dels problemes més urgents que tenia la comarca.